Monitorització i control d’emissions industrials

És innegable que la nostra societat es troba cada dia més conscienciada davant de la protecció del medi ambient. Una cosa normal, a causa de la creixent preocupació per la qualitat de les condicions ambientals en què vivim. Per això, és essencial que les indústries també es comprometin per aconseguir l’eficiència energètica i un control correcte de les emissions industrials.

Les emissions industrials són les descàrregues a l’atmosfera de substàncies o formes d’energies que procedeixen, directament o indirectament, de qualsevol font capaç de produir contaminació atmosfèrica. Aquesta descàrrega es pot produir de manera contínua o discontínua.

L’Annex I de la Llei 34/2007, del 15 de novembre, de qualitat de l’aire i protecció de l’atmosfera, conté una llista amb les substàncies que es consideren contaminants atmosfèrics.

De manera general, es pot dir que inclou:

• Aquells contaminants que es difonen directament a l’atmosfera. Serien els contaminants primaris, com l’òxid de nitrogen, el CO, el diòxid de sofre, etc.
• Els contaminants secundaris. Són els que es produeixen com a conseqüència de certes reaccions químiques dels contaminants primaris quan entren en contacte amb l’aire de l’atmosfera. La formació de l’ozó és més important.

Els tipus d’emissions que es poden trobar als centres de treball industrials són dos:

Són les que surten a l’atmosfera de manera localitzada, és a dir, per un punt concret. Passen de la indústria a l’atmosfera. Exemples de focus fixos serien una torre de fums o una xemeneia.

Aquestes descàrregues poden ser de forma discontínua, contínua o puntual, amb origen en un únic equip o en diversos (equips, processos, activitats).

Al costat oposat estarien les emissions difuses. Aquestes no estan localitzades, és a dir, no surten per un punt fix com una xemeneia. Per això són molt més difícils de controlar.

En aquest cas, també les partícules o gasos es podrien expulsar de manera contínua o discontínua.

Es tractaria, per exemple, de vessaments, emanacions de gasos provocats per fuites, etc. A més de no estar localitzades, presenten un altre problema: normalment abans de sortir a l’atmosfera, es propaguen per l’interior de la instal·lació industrial.

Sigui quin sigui el tipus d’emissió, un manteniment industrial correcte de la mà d’experts com Cimelsa, podria ajudar a evitar-les o reduir-les al màxim.

Les emanacions esmentades incideixen molt negativament en els nuclis poblacionals, per això és tan important portar un control de les emissions industrials. A més, a aquest impacte caldria sumar-hi el de la contaminació ja existent procedent d’altres focus d’emissió, com ara el trànsit.

Entre els efectes d’aquestes emissions hi ha els següents.

• La pluja àcida: sol estar provocada per contaminants com els òxids de nitrogen, els òxids de sofre i l’àcid clorhídric. Causa greus danys a rius, sòls i vegetació.
• Danys a la salut de les persones: la contaminació agreuja i incrementa els casos de certes malalties (alguns tipus de càncer, al·lèrgies o malalties respiratòries, entre d’altres). A més, causa milers de mort a l’any a tot el món.
• Formació de l’ozó troposfèric: entre les conseqüències hi ha les cremades solars i problemes respiratoris, com la bronquitis i l’asma.

A partir del gener de l’any 2016 i després d’un canvi en la normativa específica, es va establir que el control d’emissions industrials l’ha de fer un laboratori d’assajos al sector mediambiental, segons la UNE-EN ISO/IEC 17025.

Entre els controls més comuns que es realitzen davant de les emissions industrials hi ha:

• Prendre mostres de metalls pesants.
• Analitzar gasos de combustió (CO, CO2, NO, NO2, SO2, O2) i opacitat.
• Analitzar compostos químics en emissió (HF, HCI, CI2, H2S, NH3, etc.).
• Mostre isocinètic de partícules.Determinar concentració de dioxines i furans.
• Determinar la concentració de Carboni Orgànic Total (COT).
• El mostreig de COVs individualitzats.
• Mostratge de URVs.
• Control de compostos: PCB’s, PAH’s, etc.
• Determinar indicadors de la combustió.

Tot i així, per tal de complir amb les normatives sobre eficiència energètica i sobre el control d’emissions ambientals, cada indústria haurà de consultar les diverses legislacions existents a què s’ha d’ajustar.

Entre aquestes, una de les més importants és la Directiva d´Emissions Industrials (IED).

No obstant això, no només és important el control de les emissions industrials establert sota aquestes normatives.

A la indústria, les accions dutes a terme per prevenir danys al medi ambient han de ser dirigides també a les persones, els equips i els processos de manteniment.

Per aquesta raó, cal tenir present que el control de les emissions ha de començar posant en pràctica un correcte manteniment industrial i que aquest es faci conforme a la protecció mediambiental.

El manteniment, com a activitat des d’un punt de vista ambiental, és un mitjà per prevenir impactes negatius. Això és així perquè assegura la fiabilitat dels equips i redueix el risc que es produeixi un accident catastròfic (incendis, explosions, emissions de substàncies tòxiques, etc.).

Els factors que poden provocar un cop ambiental més gran en relació al manteniment són:

• Els errors humans, fonamentalment per violacions als procediments establerts.
• La manca de manteniment a causa de la falsa creença d’algunes indústries sobre la innecessaritat d’aquestes activitats.
• Aplicar polítiques de manteniment incorrectes.
• Dur a terme processos de manteniment no controlats.

Per tal d’evitar-ho, és essencial comptar amb professions en instal·lacions i manteniment industrial com Cimelsa. Ells portaran a terme tots els processos ineludibles amb la qualitat i regularitat que es requereix.

D’aquesta manera, no només asseguraran per a les instal·lacions industrials la fiabilitat dels equips i altres sistemes pel que fa al seu exercici laboral. També s’evitarà que aquests ocasionin danys al medi ambient.

Pel que fa a emissions industrials, durant les activitats de manteniment industrial es podrà, entre altres qüestions:

• Determinar quins equips i processos poden ser crítics pel medi ambient.
• Identificar, registrar i avaluar els riscos potencials.
• Establir accions proactives mitjançant procediments que quedin documentats. Aquests asseguraran tenir sota control els possibles causants dimpactes.
• Executar aquestes accions mitjançant el manteniment industrial. Aquestes actuacions podrien ser la clau per identificar errors, com ara fuites, que poguessin perjudicar no només l’activitat industrial, sinó les persones i l’atmosfera.
• Fer un seguiment i avaluació dels resultats.
• Determinar processos de millora continua en la gestió del manteniment.

Tot i això, cal tenir en compte que durant el propi manteniment es pot donar el que es coneix com a procés de manteniment crític.

Això implica la pràctica d’accions de manteniment que són necessàries per mantenir o reparar un equip, però en les quals es fan servir substàncies o productes, i/o es formen deixalles que poden fer malbé el medi ambient.

Per això, el manteniment industrial també ha de ser ben planificat i estudiat. Caldrà identificar tot allò que podria ser perjudicial.

Durant tot el procés, cal localitzar i establir punts de control i mesurament per poder avaluar l’exercici ambiental abans, durant i després de la realització de les tasques de manteniment.

Es recalca, així, la importància que tot el procés sigui realitzat per professionals que coneguin la normativa i controlin aquestes activitats.

A més del control i el manteniment, la monitorització és un altre factor fonamental davant de les emissions.

De fet, el control i el monitoratge de les emissions industrials van de la mà, ja que mentre el control és la supervisió, monitoritzar és analitzar les dades obtingudes en el control per actuar d’acord amb ells.

El control i el monitoratge de les emissions representen els elements essencials per prevenir i reduir la contaminació provocada per les empreses industrials i assegurar un alt nivell de protecció mediambiental en conjunt.

Per això, la Directiva sobre emissions industrials 2010/75 UE (IED) contempla la monitorització de les emissions en diversos casos.

La recollida i anàlisi aportaran dades de les emissions precisos i representatius, així que aquestes tasques s’han de fer amb mètodes específics i validats.

Els fums, gasos, vapors i/o partícules que s’expulsen a l’atmosfera, així com les seves quantitats, han de ser quantificats amb diverses finalitats:

• Provar l’eficiència real dels equips de control instal·lats a la industrial.
• Comprovar si es compleixen les regulacions sobre emissions existents o propostes.
• Calibrar monitoratges continus.
• Quantificar les pèrdues econòmiques relacionades amb pèrdues de productes.
• Recollir dades d’emissions importants per a fins de modelització.
• Obtenir dades denginyeria per tal de concretar el disseny dels equips destinats al control de les emissions.
• Garantir una correcta eficiència energètica a la indústria.

Per dur a terme les tasques de monitorització i complir els objectius exposats, es fan servir diferents sistemes de monitorització d’emissions industrials.

Un sistema de monitoratge continu d’emissions permet mesurar-les en temps real per mantenir controlats els contaminants que s’originen a les unitats generadores.

Les dades aportades per aquests sistemes d’anàlisi de rendiment incorporat són molt precises. A més, tenen capacitats de validació automatitzada amb què elaboren informes.

Aquests ajuden els operadors de la planta a minimitzar el risc per una parada productiva o les possibles sancions per incompliment de la normativa vigent sobre emissions industrials.

És, per tant, una activitat de compliment requerida dins dels processos de manteniment industrial.

Entre els mètodes emprats per controlar i monitoritzar les emissions produïdes a la indústria, també es troben les següents tècniques:

• Cromatografia de gasos (GC), usant un detector d’ionització per flama (FID) o un detector de fotoionització (PID).
• Sistemes espectroscòpics i químics, entre els quals hi ha el plasma d’acoblament inductiu (ICP) i l’espectroscòpia d’absorció atòmica (AAS).

Qualsevol tipus de tasca relacionada amb el control d’emissions industrials l’han de fer empreses i treballadors capacitats legalment per fer-ho.

És molt important tenir en compte que molts negocis industrials no poden, per ells mateixos garantir-se els serveis de manteniment adequats. Aquests negocis hauran de recórrer a la contractació d’empreses especialitzades, com és el cas de Cimelsa, que fa dècades que ofereix aquests serveis.

Només així es podrà assolir una activitat industrial eficient, respectuosa i segura.